Desafiar Sabina

Cantava Sabina que “al lugar donde has sido feliz no debieras tratar de volver” i tu desafiaries al madrileny amb els ulls clucs.

Tornaries a aquell tercer sense ascensor, a l’escala que feia tuf d’humitat, de gos vell i de fum de Ducados.

Tornaries als sons que pujaven i baixaven pel celobert. Des dels orgasmes de la del segon fins als crits de: “Ramon, eres un hijo de puta igual que tu madre” que baixaven del quart. El Ramon… aquell vell rabiüt que s’escapava de casa sis cops al dia per treure a pixar el gos i que s’encenia la cigarreta després de tancar la porta del pis.

I nosaltres, que vivíem amb la rialla de la vida acabada d’esclatar, ens sobtaven aquells sons perquè del lloc on veníem els amors i els odis quedaven resguardats sota el pes de mantes molles de silenci. I tot allò ens era nou i  vivíem com qui estrena ulls a cada instant.

Sí. Tornaries a aquell temps que netejàvem la cuina amb Don limpio baño, sopàvem pa amb Nocilla i teníem un Alcatel groc que el fèiem servir com si fos un fixe i no el tocàvem mai del prestatge del menjador.

Tornaries al temps que el tallat de l’hora de la sèrie s’allargava fins a l’hora de sopar i a les corredisses d’aquell dia que ens havien convidat a sopar i vam embolicar el bol d’amanida de pasta amb film transparent i de camí se’ns va posar a ploure. I el temps s’escapava i nosaltres només corríem. I la vida bategava al ritme de les gotes que s’estampien dibuixant illes sobre el plàstic.


L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *