Les meves contradiccions

“Només està viu allò que està ple de contradiccions” Bertolt Brecht

De vegades em sorprenc a mi mateixa somiant que visc en una casa enmig del bosc a prop d’un riu. El somni no tindria res d’estrany si no fos perquè s’assembla massa al lloc on vaig néixer i que m’he passat mitja vida dient que l’Univers es va equivocar, que enlloc de deixar-me a Manhattan (que era el meu lloc de sèrie) m’havia deixat en aquell indret remot.

Defenso la maternitat com l’acte més valent, encertat i gratificant de la meva vida; però confesso que visc en un joc d’equilibri fascinant en el qual els meus fills m’omplen i em buiden al mateix temps. Pura contradicció.

Soc practicant, però no soc creient. En moments de desesperació o quan vull ajudar a algú i no sé com fer-ho, reso. Reso totes les oracions que recordo, fragmentades i encadenades les unes amb les altres perquè no me’n sé cap de sencera. T’adverteixo que no sempre funciona, suposo que Déu em veu a venir d’una hora lluny.

Aquestes són tres de les contradiccions o rareses que m’acompanyen. Si et ve de gust, en pots compartir alguna de teva.

Solsona, 3 de novembre de 2018


L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *