READING

Com un espantaocells

Com un espantaocells

Col·lecciono pors. Ho dic així d’entrada perquè ja no me n’amago. Les meves pors més recurrents son: la por de no fer-ho bé i la por de fer-ho massa bé; la por de dir-ho, la por de no dir-ho i la por del què diran; la por de l’èxit i la por del fracàs, la por d’arriscar-me i la por de quedar-me quieta, ah! i la por de tenir por.

Deu ser per aquest vincle tan intens que hi tinc que sempre m’han apassionat les històries de superació i les disciplines com el coaching, la PNL o la gestió del canvi.

Ara bé, entre els exemples de superació, n’hi ha una que em té fascinada. És la història de la Sílvia Carré, una catalana que ha passat de ser aerofòbica (tenir por de pujar en un avió) a participar en competicions de vol acrobàtic. Sí, ho has llegit bé.

Per si això no fos suficient, resulta que la Sílvia, mentre es tractava de la seva por a volar, va començar a fer classes de vol al costat del conegut pilot Alejandro McLean. McLean va morir en un accident d’aviació l’any 2010, moment en el qual ella va prendre al decisió de canviar la cadira de copilot per la de pilot. Avui, convertida en coach professional, utilitza el vol per acompanyar persones que vulguin superar la seva por a volar, ja sigui en avió o la vida.

La seva història em recorda una metàfora sobre els espantaocells.

Els espantaocells van ser creats per allunyar els ocells de les collites, però si algun d’ells es capaç de superar la por i s’hi acosta, descobreix que els espantaocells  li assenyalen on hi ha la millor collita.

Per tant, les pors, igual que els espantaocells, no són més que radars que ens indiquen la direcció d’allò que busquem i que no trobem precisament perquè estem massa ocupats esquivant les pors que, tard o d’hora, haurem de transcendir.
Aquests últim any m’he format en un mètode de coaching aplicat a la gestió de canvi -Lifemanagement in english– i t’he de confessar que ha estat molt revelador per a mi. En primer lloc perquè he pres consciència que la por forma part de les etapes emocionals de tots els canvis. De tots els canvis. I, en segon lloc, que no pots passar d’una etapa a una altra sense haver transcendit l’anterior. Per tant, la por és un peatge per al qual hem de passar o sí o sí.

Cada canvi que volem gestionar té unes pors associades i només superant-les ens podem convertir en la persona capaç d’aconseguir i sostenir l’objectiu que ens hem proposat.

Dissabte que ve, amb pors incloses, seré a Toc Toc la Shop (la botiga més bonica de Manresa) impartint un taller sobre creativitat on parlaré del cicle creatiu i de com transcendir bloquejos com la por o el perfeccionisme. Si et ve de gust regalar-te un espai de creativitat i consciència, encara ets a temps d’inscriure’t en aquest link.

Gràcies per llegir-me i, si vols, pots deixar un comentari. Soc tota orelles.

 

Solsona, 20 d’octubre de 2018


  1. Carme Feenandez Puertas

    20 octubre

    Brutal! Les pors i la vida ..el lligam necessari per créixer i evolucionar. De vegades som nosaltres els notres propis espantaocells. Suposo q la diferència rau en adonar-se de què i qui és realment aquesta por.
    Excel.lents i sublims com sempre les teves paraules Maribel!

    • maribel bella

      21 octubre

      Totalment 😉 Sempre que acabem transcendint una por acabem pensant: “no n’hi havia per tant!”

  2. Carla

    21 octubre

    Gràcies per les teves paraules Maribel! Quedo inspirada per abraçar les pors 😉

    • maribel bella

      21 octubre

      Bonica, tremolo només de pensar què serem capaces de fer el dia que les pors no ens paralitzin 😉

  3. Iolanda

    22 octubre

    Wow Maribel!!! Que gran!!! Jo de moment, he començat per reconèixer les pors que tinc. Ja es un pas. Ara hem toca decidir que fem amb elles!

  4. Erika

    24 novembre

    Sencillament seguir el q ens diu el cor… i ja sta 😘😘😘😘

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *