Totes som Hillary

Com a dona, com a mare i com a feminista sento que el món és una mica menys nostre. Ho teníem coll avall. De tant repetir-ho ens ho havíem cregut. Si ens esforcem, si ho fem bé, si som bones noies, si perdonem l’imperdonable (això va per a tu, estimat Bill), si perseverem i no ens rendim mai podrem arribar allà on ens proposem.

I aquelles paraules de Michelle Obama que un dia d’estiu ens estremien per dins i ens feien brillar els ulls, avui sonen més buides: “Em llevo cada matí en una casa construïda per esclaus. I miro les meves filles, dues noies negres intel•ligents jugant amb els gossos a la gespa de la Casa Blanca. (…) Gràcies a Hillary Clinton, les meves filles ara donen per fet que una dona pot ser presidenta dels Estats Units”.

La topada ens ha posat a lloc i la lliçó ha quedat clara. És igual si et prepares a fons, si t’esforces, si ets objectivament La Millor perquè en el moment decisiu pot aparèixer qualsevol impresentable (democràticament elegit i tot molt legal of course) i endur-se el trofeu davant dels teus nassos.

I totes, perquè en el fons totes som Hillary, tard o d’hora ens acabem estavellant contra els murs invisibles que ens recorden que aquest món encara no és prou nostre. Però demà serà un altre dia i tornarem a treballar perquè les filles de Michelle Obama i totes les filles del món tornin a creure que una dona no només pot ser presidenta dels Estats Units, sinó que un dia, a més a més, ho serà.

Solsona, novembre de 2016


L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *