READING

Apa nena, tu sí que vius bé!

Apa nena, tu sí que vius bé!

“Apa nena, tu sí que vius bé!” exclama ella que, per cert, no té fills, quan comento que després de la baixa de maternitat m’he reduït la jornada per poder conciliar l’inconciliable.

I llavors, m’explica tot el que faria si només treballés cinc hores. L’escolto perplexa, mentre m’intento convèncer del que m’està dient. Potser la falta de son em fa tenir una visió distorsionada dels fets.

Jo, per si de cas, i com que diuen que les paraules creen la realitat, em vaig repetint aquesta maleïda frase com si fos un mantra.

“Apa nena, tu sí que vius bé!” em dic quan veig que la meva nòmina té una xifra menys després de la reducció de jornada.

“Apa nena, tu sí que vius bé!” em dic a les tres de la matinada mentre passejo passadís amunt, passadís avall amb el nen als braços i al més pur estil “The Walking Dead”.

“Apa nena, tu sí que vius bé!” quan em veig engolint el sopar en menys de tres minuts mentre el petit plora suplicant que algú el tregui d’aquell carai d’hamaca que no suporta.

“Apa nena, tu sí que vius bé!” quan trec del caixer més de la meitat de la nòmina per pagar a la Santa Cangur.

“Apa nena, tu sí que vius bé!” em dic quan descobreixo que a la feina he de fer el mateix de sempre però amb la meitat de temps.

“Apa nena, tu sí que vius bé!” em dic quan em miro al mirall i em veig unes bosses negres sota els ulls que aviat em serviran per posar-hi la compra.

I al final em poso a riure i em dic: “Apa nena, tu sí que vius bé!” si amb aquest panorama encara et queda temps per escriure coses com aquesta.

 

Solsona, setembre de 2016

 

 


RELATED POST

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *