READING

Les dones que llegim som perilloses

Les dones que llegim som perilloses

Em pregunto a quantes dones els haurà canviat la vida un llibre. És difícil de saber; però segurament que a moltes.

En aquest post m’agradaria reflexionar sobre la relació entre les dones i la literatura a partir del llibre ¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal? (Lumen). Un llibre autobiogràfic de l’escriptora britànica Jeanette Winterson en el qual toca temes com l’adopció, el lesbianisme, el maltractament infantil, la mala relació amb una mare i la seva afició a literatura per escapar d’un entorn asfixiant.

“Había seis libros en nuestra casa. Uno era la Biblia y dos eran comentarios sobre la Biblia (…) Pregunté a mi madre por qué no podíamos tener libros y me contesto: “El problema de los libros es que nunca sabes qué contienen hasta que es demasiado tarde””.

“La prohibició és el detonant del desig”

La mare de Jeanette Winterson intuïa molt bé el perill que podia suposar la literatura per a la seva filla. Sabia que a través d’un llibre podria endinsar-se a les habitacions fosques que ella s’havia esmerat a tancar a través d’una educació rígida, severa i freda com el glaç. Ara bé, allò que no va tenir en compte és que la prohibició és el detonant del desig i aquesta prohibició va despertar en la seva filla una devoció per la literatura.

“Empecé a leer libros en secreto y cada vez que abría las páginas me preguntaba si esta vez sería demasiado tarde; un último trago (de barril) que me cambiaría para siempre, como la botella de Alicia, como la fabulosa poción en El doctor Jeckyl y míster Hyde”.

La passió per la lectura va desencadenar en la passió per l’escriptura. Jeannette Winterson va publicar Fruta prohibida, la seva primera novel•la l’any 1985 amb només 24 anys. A Fruta prohibida va relatar gran part de la seva infància i adolescència. Un llibre que la seva mare el va demanar a la llibreria donant un nom fals perquè no la relacionessin amb l’autora. Segurament perquè ja s’ensumava que no en sortia gaire ben parada. Jeanette Winterson descriu així la seva necessitat d’escriure:

“Necesitaba palabras porque todas las familias infelices sellan un pacto de silencio. Quien rompa ese silencio jamás será perdonado. Él o ella tendrá que aprender a perdonarse sin la ayuda de nadie”.

Així va ser com la mare Winterson va aprendre que les dones que llegeixen són perilloses; però que les que escriuen encara ho són més.

 

Solsona, 8 d’abril de 2015


L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *